Gol a la política?

Posted on

Si ara ens fessin escollir la persona que més pot influir en la societat catalana, aquesta se’ns presentaria com la d’un jove ben preparat que ha retornat, després d’un periple exterior per completar el seu cicle formatiu. Culte, elegant, amb domini del llenguatge i del discurs, convincent des dels arguments, motivador, ben plantat, perquè no dir-ho; en definitiva amb una capacitat de lideratge que li permet encisar tot un país, fins i tot a bona part del continent.
 
En l’esport aquest perfil es plasma en el millor entrenador que moltes generacions han pogut conèixer, un personatge d’aparença senzilla, que al seu darrera ha conformat un complex equip que li dóna suport, amb una immensa capacitat de treball.
 
Al qui ara tots li reconeixem l’èxit, el treball, la preparació, la intel·ligència i el lideratge, fa un any era qüestionat, per molts dels qui avui l’aplaudeixen. Per manca d’experiència, de preparació, dubtant de la capacitat per aguantar la pressió al més alt nivell. Menys d’un any ha estat suficient per esvair dubtes, escombrar crítiques i aconseguir un reconeixement unànime. Fàcil no? No, de ben segur que no. En la seva trajectòria ha tingut dificultats, entrebancs, caigudes, però sempre perseverant amb prou força i convicció per tornar-hi. Ha travessat moments molt durs, professionalment i sobretot personalment, que no oblidarà malgrat hagi pogut arxivar.
 
Com cada vegada que apareix en l’escena pública un personatge d’aquesta transcendència es fan inevitables les comparacions i les transposicions a altres àmbits de la representació social. La comparació sorgeix de forma inevitable, la qüestió radica en quan apareixerà una personalitat d’aquesta magnitud en l’espectre de la política.
 
La meva impressió és que no hi serà. I crec que per sort nostra. Imaginar un polític que aconseguís aquesta unanimitat, prendria un caire messiànic molt poc propi de la democràcia.
 
I és que en política la crítica, justa o infundada, és i serà practicada i necessària en tot moment. Quan es treballa de forma impecable o quan s’erra. La visió respecte als polítics seria convenient que millorés, per això també hauríem de millorar els que la practiquem activament, però desenganyem-nos, el lideratge unitari ni existeix, ni s’ha de donar. Esdevindria massa semblant a episodis viscuts no molt llunyanament, tant a l’Estat espanyol com a Europa. I aquests grans líders, indiscutibles i poc discutits en els seus inicis, varen portar els pitjors episodis de la història recent, en forma de guerres, aniquilació de les llibertats, patiment i fam. No ha de ser aquest el model.
 
Un dels millors entrenadors de la història, podria exercir la política amb moltes possibilitats d’èxit, però el seu reconeixement, sense dubte no tindria equivalent amb el que ha obtingut esportivament.
 
Pep segueix-nos delectant, per molt temps, al capdavant, del que Manuel Vázquez Montalbán va anomenar, l’exèrcit desarmat de Catalunya.

Glòria Plana Yanes

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s