Articles

Pedalant cap el futur

Posted on Updated on

Girona és història, però també present. I des d’aquest present es comença a projectar el futur. Les ocasions úniques s’han de saber aprofitar, i només qui les sap apreciar està capacitat per a les grans empreses.

Aviat els nostres carrers, les nostres contrades, seran travessades per un esclat multicolor , per una enorme caravana impulsada per l’energia de més d’un centenar i mig dels millors atletes del món sobre dues rodes.

L’esforç que ha fet, i ha de fer Girona ja ha estat amortitzat. Veure la pàgina web oficial de Le Tour i examinar les ressenyes turístico–culturals lloant les excel·lències i atractius de la ciutat, ja compensa la inversió econòmica.

A partir d’ara aquest ressò s’anirà incrementant, fins el moment àlgid del proper dia 9, en el que per uns minuts tot el món passejarà virtualment pels nostres carrers.

Això té un cost, hi haurà incomoditats, carrers tallats, restriccions de trànsit, però l’anàlisi d’aquest cost d’oportunitat, cal realitzar-lo des d’una perspectiva, amb visió de futur. Els rèdits seran, de fet ja ho són, molt més elevats que els inconvenients.

Ara és el moment d’enllaçar i recordar el perquè es dona la circumstància, no casual, que Girona hagi estat el destí predilecte de molts dels millors ciclistes dels darrers temps. Per descomptat Armstrong, potser el millor professional de la història d’aquest esport, però també Heras, Leipheimer, Hincapie, Vandevelde i molts altres que es poden afegir a aquesta llista. L’anonimat en què es poden moure per la ciutat, la tranquil·litat, la qualitat de vida, la seguretat i també, és clar, les magnífiques rutes d’entrenament que tenen a l’abast al llarg i ample de la geografia de les contrades gironines, han sigut motius clars d’elegir Girona per desenvolupar aquesta activitat.

Tots aquests actius han estat apreciats, i serveixen de mirall per a tots els visitants que aposten per fer cicloturisme a les nostres terres. Tant és aquest atractiu que el New York Times va qualificar Girona com el paradís pels cicloturistes.

Els gironins hem de saber valorar aquest esdeveniment, la promoció que ja suposa i la repercussió que tindrà per una ciutat com la nostra, i també que serveixi per reflexionar sobre la crítica oportunista i fàcil. És el moment de pedalar tots junts per a un futur encara millor, i sobretot de celebrar i gaudir d’una gran festa com és la sortida d’una etapa de Le Tour.

untitled

Anuncis

Revàlida de la universitat

Posted on

Una de les crítiques freqüents que reben les nostres universitats és la manca de vinculació efectiva entre el seu àmbit i la resta de societat.

Des de fora de l’ambient universitari, i després d’haver-hi estat vinculada directament molt temps, m’adono que aquesta circumstància es dona amb freqüència. La perspectiva que atorga la distància, física i temporal, m’ha fet adonar que les crítiques al sistema universitari tenen fonament, en trobar-se allunyat del que la societat pot reclamar.

Les universitats públiques, són administració, en la seva qualitat d’organismes autònoms amb plena autonomia per decidir com gestionar els diferents i quantiosos fons que reben de procedència europea, estatal i comunitària. Aquesta autonomia, indefectiblement, ha de comportar un exercici de responsabilitat, envers la pròpia comunitat universitària, però també, i sobretot, envers el conjunt de la societat que és qui les financia.

Una societat moderna ha de comptar necessàriament amb una estructura universitària preparada, que excel·leixi no només en els seus fins acadèmics sinó també amb la seva connexió i implantació social. Com a instrument del coneixement de la societat, aquesta ha de poder exigir el millor funcionament possible a les universitats, i aquestes respondre.

A vegades pot donar la impresió que la problemàtica econòmica que ha afectat la pràctica totalitat de l’esfera social, hagi passat de llarg dels òrgans universitaris. Cal una postura ferma i inequívoca en aquest sentit, per aconseguir un apropament entre l’entorn social i la comunitat universitària.

Necessitem universitats de primera. És en temps de dificultats, socials i econòmiques, que toca a totes les administracions treballar en la mateixa direcció. És necessària una major implicació dels diferents agents socials en l’esfera estratègica universitària, potenciant òrgans previstos i dotant-los d’una major potestat decissòria. La realitat socio econòmica del territori on està implantada la Universitat ha de tenir, també, una incidència en la planificació.

El sistema universitari s’hauria de renovar, modernitzar, adaptar a la realitat social en que vivim, per tal que serveixi de catalitzador de la capitalització del coneixement, aprofitant les sinergies entre la potencialitat del territori (indústries turística, alimentària, de serveis) i el lideratge del coneixement que s’exerceix des de l’àmbit universitari.

Plató a la caverna del Facebook

Posted on

El diàleg i la discussió ens permeten avançar en coneixements i sobretot enriquir-nos amb altres parers, diferents de la nostra percepció personal o ideològica.

Segons els diàlegs de Plató, les discussions més enriquidores són amb els que no comparteixen, parcial o totalment, els criteris propis.

El ciberespai ens proporciona noves cavernes, seguint els mites platonians, on podem extendre la discussió sobre l’actualitat amb amics, coneguts o saludats virtuals. Així amb el facebook, és habitual mantenir converses polítiques amb amics que no estalvien crítiques als polítics en general, i en especial als dels equips de govern.

Darrerament, bona part d’aquestes discussions, amb un bon amic, la varem tenir sobre l’acord de finançament pactat entre els governs català i espanyol. Si les coincidències ideològiques en general són llunyanes, en particular en aquest tema hem arribat a les antípodes.

A banda de les consideracions econòmiques que s’han reiterat aquests darrers dies, el vist-i-plau dels operadors econòmics i l’aprovació de la majoria parlamentària, hi ha altres referents a tenir en compte, per esbrinar sobre la bondat de l’acord. El gruix de les crítiques provenen del retard, que per sí no és incompliment, i de la quantitat, que és la més important amb diferència de les que històricament ha rebut el nostre país. L’origen partidista de les crítiques coincideix amb el feble argumentari dels seus emissors. Els dos grans partits de l’oposició, que ja havien anunciat la seva negativa a tot tipus d’acord, mentre que amb uns els sembla que és una misèria, pels altres mereix la consideració d’un excés que l’Estat no podrà assumir. I mentrestant les comunitats autònomes que s’havien afegit a les crítiques, moltes vegades de forma cavernícola, sense el sentit platonià de l’expressió, ara fan cua darrera dels catalans per aconseguir un tracte similar.

Els grans opositors a l’acord han rebut la notícia a pas canviat, han corregut a consultar els seus referents de capçalera que desbordats per la realitat han recorregut a maximilitzar unes aspiracions, concert econòmic, que ni s’havien plantejat mai com a eixos de negociació, i ells mateixos s’havien encarregat de podar quan tocava amb l’aprovació de l’Estatut.

Per això, més enllà de la intuïció econòmica, crec que l’acord per al finançament del país és bó. El país ha assolit un reconeixement que alguns només poden intuir des de les ombres de la caverna del peix al cove.

Glòria Plana Yanes

Gol a la política?

Posted on

Si ara ens fessin escollir la persona que més pot influir en la societat catalana, aquesta se’ns presentaria com la d’un jove ben preparat que ha retornat, després d’un periple exterior per completar el seu cicle formatiu. Culte, elegant, amb domini del llenguatge i del discurs, convincent des dels arguments, motivador, ben plantat, perquè no dir-ho; en definitiva amb una capacitat de lideratge que li permet encisar tot un país, fins i tot a bona part del continent.
 
En l’esport aquest perfil es plasma en el millor entrenador que moltes generacions han pogut conèixer, un personatge d’aparença senzilla, que al seu darrera ha conformat un complex equip que li dóna suport, amb una immensa capacitat de treball.
 
Al qui ara tots li reconeixem l’èxit, el treball, la preparació, la intel·ligència i el lideratge, fa un any era qüestionat, per molts dels qui avui l’aplaudeixen. Per manca d’experiència, de preparació, dubtant de la capacitat per aguantar la pressió al més alt nivell. Menys d’un any ha estat suficient per esvair dubtes, escombrar crítiques i aconseguir un reconeixement unànime. Fàcil no? No, de ben segur que no. En la seva trajectòria ha tingut dificultats, entrebancs, caigudes, però sempre perseverant amb prou força i convicció per tornar-hi. Ha travessat moments molt durs, professionalment i sobretot personalment, que no oblidarà malgrat hagi pogut arxivar.
 
Com cada vegada que apareix en l’escena pública un personatge d’aquesta transcendència es fan inevitables les comparacions i les transposicions a altres àmbits de la representació social. La comparació sorgeix de forma inevitable, la qüestió radica en quan apareixerà una personalitat d’aquesta magnitud en l’espectre de la política.
 
La meva impressió és que no hi serà. I crec que per sort nostra. Imaginar un polític que aconseguís aquesta unanimitat, prendria un caire messiànic molt poc propi de la democràcia.
 
I és que en política la crítica, justa o infundada, és i serà practicada i necessària en tot moment. Quan es treballa de forma impecable o quan s’erra. La visió respecte als polítics seria convenient que millorés, per això també hauríem de millorar els que la practiquem activament, però desenganyem-nos, el lideratge unitari ni existeix, ni s’ha de donar. Esdevindria massa semblant a episodis viscuts no molt llunyanament, tant a l’Estat espanyol com a Europa. I aquests grans líders, indiscutibles i poc discutits en els seus inicis, varen portar els pitjors episodis de la història recent, en forma de guerres, aniquilació de les llibertats, patiment i fam. No ha de ser aquest el model.
 
Un dels millors entrenadors de la història, podria exercir la política amb moltes possibilitats d’èxit, però el seu reconeixement, sense dubte no tindria equivalent amb el que ha obtingut esportivament.
 
Pep segueix-nos delectant, per molt temps, al capdavant, del que Manuel Vázquez Montalbán va anomenar, l’exèrcit desarmat de Catalunya.

Glòria Plana Yanes

No perdem el pas

Posted on Updated on

Girona cada vegada és més present en els circuits i programes dels agents turístics. Una mostra n’és l’habitual aparició d’articles sobre la ciutat a revistes tan prestigioses com la que fa pocs dies va publicar la  guia de viatges Frommer’s, que la situava com el desè millor destí del món per l’any 2012.  Aquest posicionament de la ciutat s’ha aconseguit per la voluntat en el seu moment i pel treball, perseverança i esforç que l’Ajuntament de Girona fa 30 anys va iniciar. El Govern de la ciutat va posar en marxa un projecte de i  per a la ciutat.  Podríem parlar de les millores urbanes, de la Universitat, i en especial la rehabilitació del Barri Vell, el recurs turístic més conegut i més demanat per les persones que ens visiten i que volen conèixer un patrimoni històric excepcionalment rehabilitat. S’hi han invertit molts recursos i s’ha actuat com a ciutat capdavantera a l’estat en rehabilitació del patrimoni i una mostra n’és la de les cases de l’Onyar, que han esdevingut icona de la nostra ciutat amb la Catedral i Sant Fèlix. Dels esforços i de les accions promogudes per un govern d’esquerres a la ciutat, ara recollim els fruits. Tenim una ciutat dinàmica, humana, que convida a passejar-s’hi i gaudir dels serveis que ofereix. La Girona de les fires comercials, esdeveniments i congressos, amb una oferta gastronòmica de primer ordre. Si la societat del segle XXI és la societat de la informació, de les tecnologies i de la creativitat que aporta valor afegit als productes i als serveis, Girona ha d’adequar-se a aquestes necessitats i a aquest futur.  En aquests moments difícils per la nostra economia és necessari crear i potenciar, amb el sector privat i amb tots els agents del sector, un model turístic per a la ciutat que es fonamenti en els projectes portats a terme fins ara i que tingui en compte els canvis que es vagin detectant. S’ha de promoure, fomentar i consolidar la concertació en polítiques turístiques que reverteixin en la ciutat. El model turístic s’ha de crear amb la participació de tots els actors locals. Esperem que el nou govern de la ciutat no perdi el pas, i vetlli pels interessos d’aquest sector, ja que s’ha d’impulsar la indústria turística, que representa el percentatge més alt del producte interior brut de la nostra ciutat. Però el que és més important, cal que els principals mitjans d’arribada de turistes, com a mínim, es mantinguin. Calen tots els esforços, més enllà de retrets sobre les formes d’operar, i aconseguir retenir qui més turistes ha portat a la ciutat i potenciar també l’arribada d’altres operadors. Però el model turístic actual passa pel manteniment de tots els mitjans que s’han disposat fins el moment, la davallada d’algun d’aquests operatius repercuteix directament sobre el sector, i indirectament sobre tota la ciutat. No es pot perdre ni un minut més, cal reconduir la situació i que l’aeroport de Girona torni a omplir de turistes la ciutat. Si d’aquest model el primer beneficiat n’és el ciutadà, se’n convertirà en el millor ambaixador i promotor de Girona, a la vegada que repercutirà en el visitant i, en definitiva, contribuirà en la millora de l’estat del benestar de les gironines i dels gironins.

GLÒRIA PLANA YANES 

11.11.2011

Amb nocturnitat i sense alternativa

Posted on Updated on

L’Ajuntament de Girona vol convertir la ciutat en un destí turístic de primer ordre. Des del grup municipal socialista també ho desitgem, perquè així ho hem defensat i ho hem treballat quan hem estat al capdavant de la ciutat. Per assolir un turisme de qualitat, entès com aquell que gaudeixi d’una experiència turística excel•lent, cal una planificació turística que garanteixi el benestar del ciutadà. Això passa perquè l’Ajuntament de Girona elabori un pla estratègic de ciutat, en el qual hi participin tots els sectors implicats, que hi convergeixin totes les voluntats i plegats dissenyar la Girona del futur.

Una bona oferta d’oci nocturn, complementa l’oferta turística. Als darrers anys l’oci nocturn de la ciutat ha anat canviant. Ha augmentat la qualitat i la diversitat de l’oferta adaptant-se a les exigències del nou públic, i s’ha convertit en un nou punt d’atracció. Però no només per això, una oferta d’oci nocturn, regulada, ordenada i ben pensada, és també una necessitat per als propis gironins. Durant massa anys per cercar l’oferta d’oci a la ciutat, principalment els joves, calia realitzar desplaçaments a altres indrets amb l’evident risc i molèsties que sovint comporten aquests desplaçaments nocturns.

Aquest estiu, després de més de vint anys, la ciutat s’ha quedat sense les “Carpes” de la Devesa i sense una alternativa. Compartim que calia reformular aquest recurs i adaptar-lo, però donant una opció a les nits d’estiu que s’adaptés a les noves exigències i que fos un valor afegit i un complement a l’activitat existent, sempre compatibilitzat amb el dret al descans dels veïns. Això ha suposat unes conseqüències poc beneficioses pels ciutadans i un perjudici econòmic greu pels empresaris de la restauració, tenint en compte, a més, l’afectació dels nous horaris decretats per l’equip de govern de la ciutat a les seves terrasses.

Quan es va aprovar l’ordenança que regula els horaris de terrasses dels establiments de restauració, vam reconèixer que era una bona eina per posar ordre i per trobar l’equilibri entre el descans dels veïns i l’activitat de nit, però les diferents reaccions dels afectats ens fan pensar que no ha estat així.

Ordenar i regular no ha de suposar imposar. Els sectors implicats han de poder donar la seva opinió i treballar en models alternatius als existents, si aquests es consideren caducs o poc adequats per l’ús actual. Però eliminar espais, reduir horaris i no tenir planificades alternatives ha comportat que es visquin situacions absurdes a les terrasses de molts establiments de Girona.

La concertació entre les parts implicades per debatre i arribar a un consens comú en aquest tema seria beneficiosa per a tots: veïns, empresaris i per la ciutat. L’ajuntament ha d’establir un diàleg conjunt, consensuar propostes que millorin la qualitat de l’oci nocturn. Fer pedagogia i conscienciació amb campanyes educatives per prevenir i corregir el soroll als carrers de la ciutat i garantir el descans. Aquesta és una fórmula que pot donar resultat. Ara, però, s’ha de fer balanç, analitzar amb rigor com ha anat la temporada, fer autocrítica i si cal rectificar.

Glòria Plana Yanes
Regidora del Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Girona
24.10.2013